Punts d’Interès

MONS OBSERVANS

L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fou construït al darrer terç del segle II a. de C. dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que discorrien per la plana, entre les quals destacava la Via Hercúlia (posteriorment coneguda com a Via Augusta). Ha estat interpretat com un possible praesidium, és a dir, un establiment militar des del qual s’exercirien funcions polítiques i administratives de control del territori circumdant.

Edificat a la manera itàlica, amb paviments d’opus signigum i parets decorades amb pintures murals de primer estil pompeià, Més

EL CASTELL

Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda d’empeus una meitat de la torre circular de l’’Homenatge. El nom es deu a l’’existència d’’una capella propera dedicada a Sant Miquel. Més

EL TELÈGRAF

Torre de guaita, situada en un turó de 222 metres d’’alçada a sobre mateix de Can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Va ser construïda al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l’’aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres d’alçada, de 5’5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d’’entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers. Més

REFUGI ANTIAÈRI DE CA L’ARNAU


Galeria subterrània construïda com a refugi de protecció pels soldats i aviadors que treballaven a l’aeròdrom 329 de la República, que s’’ubicava a la plana per on avui passa l’’autopista AP-7. Té gairebé 100 metres de longitud i 15 metres de profunditat al seu tram final. Es tracta d’un refugi antiaeri amb capacitat per a dues-centes persones. L’entrada principal és ben visible a pocs metres de l’’antiga masia de ca l’Arnau. La porta forma un arc de punt rodó i està feta de totxo massís. Tot seguit, una escala descendeix a la galeria, que és de secció rectangular i sostre semicircular. El refugi, seguint una trajectòria amb colzes de 90 graus, travessa per sota del carrer de can Parellada i arriba fins els terrenys de l’empresa LUCTA, que és on hi ha la segona obertura. Més